muniendus
Appellatio pronuntiatusque
[+/-]
API: /muːniˈen.dus/ (classice) - Syllabificatio phonetica: mū·ni·en·dus — morphologica: mun-iend-us
Notatio
[+/-]Gerundivum
[+/-]| Forma | Persona | Tempus | Vox | Modus | Casu | Verbum |
|---|---|---|---|---|---|---|
| mūniendus | —
|
—
|
passiva | gerundivum | nominativo | mūniō (mūnīre) |
Declinatio
[+/-]| positivus singularis | positivus pluralis | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| cas. | masc. | fem. | neut. | cas. | masc. | fem. | neut. |
| nom. | mūniendus | mūnienda | mūniendum | nom. | mūniendī | mūniendae | mūnienda |
| gen. | mūniendī | mūniendae | mūniendī | gen. | mūniendōrum | mūniendārum | mūniendōrum |
| dat. | mūniendō | mūniendae | mūniendō | dat. | mūniendīs | mūniendīs | mūniendīs |
| acc. | mūniendum | mūniendam | mūniendum | acc. | mūniendōs | mūniendās | mūnienda |
| abl. | mūniendō | mūniendā | mūniendō | abl. | mūniendīs | mūniendīs | mūniendīs |
| voc. | mūniende | mūnienda | mūniendum | voc. | mūniendī | mūniendae | mūnienda |